L'anunci del desplegament d'agents dels Mossos d'Esquadra de paisà als instituts de secundària ha obert un debat profund sobre quin model de convivència volem construir dins dels centres educatius. Des de l'àmbit de la mediació escolar, aquesta proposta genera preocupació perquè posa el focus en el control i la vigilància en lloc de fer-ho en l'acompanyament emocional, la prevenció i la construcció de vincles. L'escola no pot convertir-se en un espai on els joves sentin que són observats o sospitosos; ha de continuar sent un entorn segur, humà i orientat al creixement personal.
La convivència escolar no neix de la por ni de la imposició d'autoritat externa. Es construeix dia rere dia a través de la confiança, l'escolta i la responsabilitat compartida entre alumnat, professorat i famílies. Quan un centre educatiu prioritza únicament la vigilància, corre el risc de deshumanitzar conflictes que, en realitat, són oportunitats educatives de gran valor.
El conflicte com a eina educativa i no com una amenaça
El conflicte dins de l'aula forma part del procés natural de convivència. Pretendre eliminar-lo mitjançant mesures punitives és ignorar la seva dimensió pedagògica. Cada desacord, cada tensió o cada conducta disruptiva pot convertir-se en una ocasió per aprendre habilitats essencials per a la vida: gestionar emocions, comunicar-se millor, escoltar l'altre i assumir responsabilitats. Aquest és el gran potencial de la mediació escolar i de les pràctiques restauratives.
La presència policial als instituts, encara que sigui discreta o de paisà, altera inevitablement aquesta percepció de seguretat emocional. Molts adolescents poden interpretar-la com un missatge de desconfiança institucional cap a la joventut, especialment en barris o contextos socials ja marcats per l'estigmatització. Quan la resposta davant la conflictivitat és policial, el missatge implícit és que el problema s'ha de contenir i controlar, no entendre ni transformar.
La mediació escolar: una resposta més humana i efectiva
Per això, cada vegada més professionals de l'educació i de la mediació defensen la figura del mediador escolar com una eina molt més efectiva i coherent amb els valors educatius. La mediació no busca culpables ni imposa càstigs; crea espais perquè les persones implicades puguin escoltar-se, comprendre què ha passat i trobar formes de reparar el dany causat. Aquest enfocament fomenta la responsabilitat real i no la simple submissió davant l'autoritat.
La clau de la mediació escolar és precisament la seva capacitat d'humanitzar les crisis. Quan un alumne sent que pot expressar-se sense por a represàlies o sancions immediates, augmenta la possibilitat d'arribar a solucions sinceres i duradores. La voluntarietat en el diàleg, la neutralitat del mediador i la confidencialitat del procés són aspectes essencials perquè la convivència es treballi des del respecte i no des de la intimidació.
Els beneficis reals d'un model restauratiu als instituts
Els centres educatius que aposten per models restauratius acostumen a experimentar millores reals en el clima escolar. No només disminueixen les sancions i els conflictes greus, sinó que també augmenta la capacitat d'escolta de tota la comunitat educativa. Professorat i alumnat desenvolupen eines per gestionar tensions abans que escalin, generant una cultura de convivència molt més sòlida i sostenible.
La conflictivitat adolescent sovint és el reflex de problemàtiques socials més profundes: vulnerabilitat emocional, desigualtats econòmiques, manca d'acompanyament o dificultats familiars. Davant d'aquesta realitat, reforçar únicament la dimensió policial resulta insuficient i fins i tot contraproduent. El que realment necessiten els instituts són més orientadors, integradors socials, educadors emocionals i recursos per treballar la salut mental i la cultura de pau.
Per què els instituts necessiten més vincles i menys control
Invertir en mediació escolar és apostar per una educació que prepara els joves per conviure en societat des de la responsabilitat i el respecte mutu. És entendre que la seguretat autèntica no s'aconsegueix amb més vigilància, sinó amb comunitats educatives fortes, cohesionades i capaces de dialogar. Quan els alumnes se senten escoltats i valorats, disminueix la necessitat de mesures coercitives i augmenta el compromís col·lectiu amb la convivència.
La "policialització" dels instituts pot generar un efecte contrari al que es pretén: més distància emocional, més desconfiança i una major sensació d'exclusió entre els joves que precisament necessiten més suport i referents positius. L'escola ha de continuar sent el lloc on el diàleg, l'acompanyament i la reparació siguin les eines centrals per afrontar els conflictes. Només així podrem construir entorns educatius més humans, inclusius i preparats per formar ciutadans capaços de conviure des del respecte.
