«I si diu una cosa que no podem deixar passar?»
Aquesta és una de les preguntes que apareix, d’una manera o altra, quan parlem amb docents sobre discursos d’odi, polarització i conflictes a l’aula. Perquè una cosa és tenir clar que volem educar en drets humans i una altra és saber què fer quan, enmig d’una conversa, un alumne diu alguna cosa que ens incomoda, ens enfada o fins i tot ens sembla intolerable.
Com responem davant d’una frase difícil?
És precisament des d’aquesta pregunta que hem treballat a dues Escoles d’Estiu, tant del Col·legi de Doctors i Llicenciats, com de la Fundació de Mestres Rosa Sensat. No tant sobre què han de pensar els joves, sinó sobre què podem fer nosaltres quan apareix una frase difícil. Quan ens venen ganes de respondre de seguida, de corregir, de tallar la conversa o de donar l’argument que considerem correcte.
La mediació com una altra manera d’intervenir
La mediació ens ofereix una altra possibilitat: aturar-nos, escoltar què hi ha darrere d’allò que s’ha dit, fer preguntes i ajudar a posar paraules, matisos i dubtes allà on només semblava haver-hi una opinió. Això no vol dir deixar passar els discursos d’odi ni renunciar als límits. Vol dir aprendre a intervenir sense quedar-nos només amb la superfície del que s’ha dit.
Durant aquestes formacions hem anat recollint preguntes, eines i aprenentatges al voltant d’aquesta manera d’abordar les converses difícils. I tot aquest treball ha acabat prenent forma en una guia metodològica, pensada perquè altres docents puguin disposar de recursos per treballar el pensament crític, la mediació i els discursos d’odi amb l’alumnat.
Perquè potser el repte educatiu no és aconseguir que mai ningú digui una cosa que ens incomodi. És saber què fem quan passa.
Pantalles, sobreinformació i pèrdua de curiositat
Vivim en una generació exposada constantment a pantalles, estímuls i informació. Cada vegada necessitem més soroll per sentir alguna cosa i, al mateix temps, cada vegada ens costa més sorprendre’ns. Veiem una barbaritat darrere l’altra i, de tant veure-les, correm el risc que deixin de provocar-nos res. La sobreinformació simplifica, les pantalles acceleren i la necessitat constant d’estímul ens deixa poc espai per avorrir-nos, imaginar, preguntar-nos coses o simplement mirar amb curiositat el que tenim al davant.
I sense sorpresa i sense curiositat, el pensament crític es fa més difícil. I també l’empatia. Si res ja no ens sorprèn, si fins i tot les frases més dures ens semblen una més entre mil, podem acabar perdent la capacitat de preguntar-nos què hi ha darrere d’aquella frase i què li està passant a la persona que la pronuncia.
Entendre què expressen les paraules
Potser és aquí on hem de començar a treballar. No només atacant el discurs quan apareix, sinó intentant entendre què expressa. Traduir el que es diu en necessitats, en pors, en frustracions, en desitjos o en preguntes, per poder anar una mica més enllà de les paraules. No per justificar-les, sinó per poder intervenir de manera que realment transformi alguna cosa.
Recuperar el pensament crític i l’empatia
Per això, davant d’aquesta crisi dels extremismes, creiem que necessitem recuperar dues coses que semblen senzilles però que avui són gairebé revolucionàries: el pensament crític i l’empatia. Tornar a sorprendre’ns. Tornar a tenir curiositat. Tornar a poder estar una estona sense estímuls i donar-nos temps per pensar què sentim, què pensem i què necessita l’altre.
La responsabilitat educativa davant els discursos d’odi
I aquí també tenim una responsabilitat com a educadors. No som només persones que transmetem coneixements. Som persones que estimulem la curiositat, que obrim preguntes i que generem espais perquè l’alumnat pugui pensar. La nostra principal eina, moltes vegades, no és tenir la resposta correcta, sinó saber fer la pregunta que permet anar una mica més enllà.
Potser educar en drets humans comença molt abans de saber explicar quins són aquests drets. Comença quan encara som capaços de mirar una persona que diu una cosa que ens incomoda i preguntar-nos: què hi ha aquí que encara no estic veient?
El projecte ha comptat amb la col·laboració de
