Durant molts anys, la gestió dels conflictes a l'espai públic s'ha associat gairebé exclusivament al compliment de la normativa i, quan era necessari, a la sanció. Aquest model continua estant vigent en determinades situacions, però cada vegada més administracions públiques incorporen una mirada complementària que posa el focus en la prevenció, el diàleg i la reparació dels conflictes abans que aquests s'agreugin. Barcelona és una de les ciutats que està avançant en aquesta direcció.
La convivència als barris és avui més complexa que mai. Els diferents usos de l'espai públic, la diversitat cultural, els canvis demogràfics o les noves formes d'oci fan que molts conflictes no es puguin explicar únicament des de la vulneració d'una ordenança. Darrere d'una queixa per soroll, d'una discussió entre veïns o d'un desacord sobre l'ús d'una plaça acostumen a conviure necessitats socials, emocionals i comunitàries que difícilment es resolen només amb una sanció.
Per aquest motiu, Barcelona Activa ha impulsat una formació especialitzada per als agents cívics dels districtes de Sant Martí i l'Eixample amb l'objectiu d'incorporar eines pròpies de la mediació, la Comunicació No Violenta (CNV) i la gestió restaurativa dels conflictes.
Des de Mediam hem tingut l'oportunitat de dissenyar i acompanyar aquest procés formatiu, compartint una manera diferent d'entendre la intervenció a l'espai públic: una intervenció que no renuncia a la normativa, però que entén que la convivència també es construeix escoltant, comprenent i connectant persones.
Una ciutat que aposta per prevenir abans que sancionar
Aquest canvi de paradigma no consisteix a deixar d'aplicar les normes. Consisteix a ampliar les eines disponibles.
Quan un conflicte arriba als agents cívics, la primera pregunta ja no és només qui ha incomplert una ordenança. També és important entendre què està passant, quines necessitats hi ha darrere de cada posició i què es pot fer perquè la situació no es repeteixi.
Aquesta és precisament la filosofia del model restauratiu, una perspectiva que en els darrers anys ha anat guanyant pes en l'àmbit educatiu, comunitari i institucional, i que avui també comença a consolidar-se en la gestió de la convivència urbana.
La Comunicació No Violenta ha estat un dels principals fils conductors de la formació. Aprendre a observar sense jutjar, identificar les emocions, comprendre les necessitats de totes les parts i formular peticions clares permet als professionals intervenir amb més eficàcia i reduir l'escalada dels conflictes abans que aquests acabin cronificant-se.
Sis sessions per canviar la mirada
Durant les trenta hores de formació, els agents han pogut aprofundir en aspectes que van molt més enllà de les tècniques de mediació.
Hem treballat la comunicació assertiva, la intel·ligència emocional, la gestió dels propis prejudicis, les tècniques d'escolta activa, la mediació comunitària, la diversitat cultural, la cohesió social i el coneixement dels recursos municipals que formen la xarxa comunitària de Barcelona.
Les simulacions de casos reals han permès comprovar que moltes situacions canvien completament quan es modifica la manera d'aproximar-s'hi. Sovint, una bona pregunta és molt més útil que una resposta immediata, i una escolta de qualitat evita conflictes que, d'una altra manera, acabarien escalant.
També hem treballat una idea clau: el conflicte visible acostuma a ser només la punta de l'iceberg. Darrere d'una conducta incívica poden existir problemes d'habitatge, manca d'espais de trobada, soledat, desigualtats o dificultats de convivència que requereixen una resposta comunitària molt més àmplia.
El nou paper dels agents cívics
Aquest model reforça el paper dels agents cívics com a professionals de proximitat. La seva funció ja no consisteix únicament a informar sobre una normativa. També són observadors privilegiats de la realitat dels barris, facilitadors del diàleg i connectors entre la ciutadania i els serveis municipals.
Aquest canvi exigeix noves competències: gestionar les pròpies emocions, detectar necessitats, comprendre la diversitat i intervenir des d'una actitud restaurativa capaç de generar confiança.
Aquesta és la mirada que compartim des de Mediam. Entenem la mediació com una eina de transformació social que ajuda les administracions públiques a construir barris més cohesionats i comunitats més resilients.
L'experiència desenvolupada amb Barcelona Activa i els agents cívics de Sant Martí i l'Eixample és una mostra d'aquest canvi de paradigma. Cada vegada són més les institucions que entenen que una ciutat més segura no és només aquella que sanciona, sinó aquella que disposa de professionals preparats per prevenir, dialogar i reparar els conflictes abans que esdevinguin problemes estructurals.
El projecte ha comptat amb la col·laboració de
