Entro a l'aula i movem les taules.
Fem un cercle. Sempre un cercle.
Ens asseiem a terra, a la mateixa alçada. Ningú davant, ningú darrere.
Què penseu quan sentiu la paraula conflicte?
Les mans s'aixequen totes alhora i la resposta surt gairebé a l'uníson: «DOLENT!». Baralles. Crits. Càstigs. Aquest moment es repeteix arreu. I no és casual: per a molts, el conflicte ha anat sempre acompanyat de violència, de vergonya o de sanció.
A l'Escola Poblenou, dins del projecte Convivència Harmoniosa amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, vam decidir no corregir aquesta idea, sinó escoltar-la. Perquè abans d'ensenyar noves maneres de relacionar-nos, cal entendre d'on parteix cadascú.
I si el conflicte no fos el problema, sinó una oportunitat?
Introduïm la imatge de l'iceberg. A la punta, allò que es veu: empentes, crits, enfadaments. A sota, tot allò que gairebé mai es mira: la por de quedar-se sol, la tristesa, la necessitat de companyia, reconeixement o llibertat.
Quan entenem que darrere d'un conflicte sempre hi ha una necessitat no coberta, la mirada canvia. El conflicte deixa de ser una cosa «dolenta» i es transforma en un missatge. Alguna cosa que demana ser escoltada.
Aquest és el sentit profund del projecte: oferir espais on les persones puguin entendre què els passa, posar paraules al que senten i aprendre a escoltar l'altre. No per evitar els conflictes, sinó per aprendre a travessar-los sense violència.
Treballar així les relacions a la comunitat és una inversió de futur. Aprendre que els conflictes formen part de la vida, però que la violència no és una resposta, ens permet construir una base relacional que sosté la convivència de tot un barri.
El conflicte no és dolent. El que és dolent és fer mal.
I en aquell moment, el cercle ja havia fet la seva feina.
