Les famílies en temps de covid

Al llarg d’aquest any hem establert contacte amb moltes famílies, ja sigui des dels espais de mediació com des dels tallers  “abordem la cura de les relacions de parella” 

Ens agradaria donar veu, preservant la confidencialitat de les persones, a moltes de les situacions que estan quedant invisibilitzades en la nostra societat i que la pandèmia ens les ha posat de nou  sobre la taula. 

• Famílies monoparentals que han viscut desbordades en el confinament, sense suport i amb la responsabilitat de sostenir una família en soledat. 


• Parelles amb fills petits que han teletraballat en espais reduïts, i fent de mestres, pares i al temps donant resposta a les seves tasques professionals.


• La multitasca amb la qual s’han mogut  moltes persones  els ha fet patir ansietat i estrés. “ tot i fer i fer ….”  Tenint sempre la sensació de no arribar a complir amb totes les demandes arribades per totes bandes: els nens, la casa, la feina…. 


• Persones que fan feines que requereixen una certa concentració i atenció,  i el fet de teletreballar amb fills a casa no han aconseguit les condicions per afavorir les seves necessitats. 


• Persones que no s’han sentit protegides per les empreses on treballen, sinó més aviat fiscalitzades, i on el focus d’atenció per part dels empresaris no s’ha posat en la seva cura sinó en els objectius i tasques executades.


• La figura dels avis com els grans invisibles, i que no han pogut seguir sent el suport que eren fins ara, i com s’han trobat a faltar .


• La convivència continuada durant totes les hores del dia ha provocat moltes situacions de conflictes: conflictes de parelles, conflictes intergeneracionals  o conflictes entres germans. 


• Les mesures d’aïllament social també han dificultat  l’organització i el compliment de les custòdies compartides dels menors quan els progenitors estan separats. Moltes parelles han optat per reorganitzar els horaris i els dies de les visites establerts en el conveni regulador de la separació. Altres parelles han volgut  arribar a acords en aquest sentit però no ho han aconseguit.

En definitives famílies que s’han sentit i se senten al límit a nivell psicològic.

Moltes d’aquestes situacions ens conviden a una reflexió, respecte al model de vida que estem creant i ens conviden a  repensar quines són les coses  que realment valen la pena. 

En els tallers que fem, apliquem una eina que és la Comunicació no violenta, que ens ajuda a connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb els nostres. Quan diem “connectar amb nosaltres mateixos” sona potser una mica happy flower, però en realitat no ho és, és avui, més important que mai, poder identificar què estem necessitant les famílies, les persones, i què cal cuidar realment en aquest moment.

Ens trobem  les persones que arriben enfadades i parlen de  cansament, impotència ….  i en els  tallers o en els espais de mediació generem espais per la reflexió i els convidem a sentir com estan respecte del que donen i el que reben. Quin nivell d’equilibri o desequilibri es dona entre aquests dos elements i ho fem pensant en tres eixos:

— Jo amb la cura de mi mateix.

— Jo respecte de la meva família i el meu entorn proper. 

— Jo respecte de la meva feina.


Quan les persones sostenim  un alt nivell de desequilibri entre  allò que donem i el que rebem, comencem a sentir emocions molt potents i iniciem una escalada  del  conflicte. Prendre consciència d’on som, ens permet poder  avançar  en estratègies que ens ajudin a cercar més equilibri. 

Et convido a pensar: 

Com estàs tu respecte del que dónes i reps?

Quines coses podrien ajudar-te a sentir que aquesta balança està més equilibrada?