La tornada als centres escolars


Cuidem el tresor més gran del nostre planeta, els infants.

El confinament ha estat un moment complex per a tots/es, podem veure que hi ha hagut diferents realitats en les famílies, en els infants i en els equips docents. Ha suposat un repte gran per a tots, i ara d’una manera o una altra estem començant a sortir d’aquest confinament i de nou ho fem amb realitats molt diferents.

En aquest moment cal posar en el centre els nens/es, perquè ells han viscut en silenci aquest confinament i ara és temps de cuidar-los i retornar-los allò que els hi hem pres, com la relació amb els companys, el contacte amb la natura, el joc a l’aire lliure.

Per poder cuidar dels nostres infants el primer que cal fer és escoltar-los, per tal de poder dissenyar aquesta tornada tenint en compte el que ells han necessitat, el que han trobat a faltar i el que han valorat més d’aquest confinament.

Fa pocs dies vaig tenir el plaer d’escoltar a un gran referent en educació com és Francesco Tonucci que centra la seva mirada en els nens i explicava que s’han fet algunes consultes per escoltar la veu dels nens i nenes i la seva resposta resumidament ens ve a dir que:
• Troben a faltar la relació amb els companys, no pas l’escola.
• Valoren el temps que han compartit en família.
• No han gaudit molt de les tasques d’escola i de fer videoconferències.

D’alguna manera els nens/es ens retornen aquest aprenentatge

“en la distància hem entès la importància de la proximitat”

Com volem que sigui la tornada al setembre?

En aquest moment repensar aquesta nova arribada a l’escola ha de ser més que mai una tasca compartida pels equips docents, els poders públics, les famílies i els nens i tot aplicant el sentit comú i fomentant la responsabilitat de cada centre envers la forma d’operar.

Cada centre és un món, segons on estigui ubicat, pel nombre d’infant que tingui, per les instal·lacions que disposició…. Més enllà de la norma / protocol que pugui venir des dels poders públics, cal donar més força que mai als valors que estem aprenent com la solidaritat, l’empatia, la generositat, l’efectivitat, el suport i la cura … i avui toca fer pedagogia i primar aquests valors més humans per crear aquesta escola pels nostres infants.

Aquest tipus de valors no és possible desenvolupar-los en una escola competitiva, basada en l’èxit d’uns quants, en el rendiment i en els resultats acadèmics.

Cal pensar per aquest setembre en una escola que es pugui centrar en la cura, en tenir en compte a l’altre, una escola que aculli als diferents, als que tenen més carències i viuen situacions complexes.

Però com podrem delegar en el col·lectiu docent una tasca tan important com és la cura dels nens/es, quan com a societat no els estem cuidant ni valorant?

Al llarg d’aquests mesos he tingut el privilegi d’acompanyar equips docents i puc dir que per a ells no ha estat fàcil. Els docents, de la mateixa manera que la major part de persones, han viscut aquesta situació tan complexa en alguns casos des de la solitud, des de la por per la pandèmia, des del dolor per pèrdues de persones properes, des de la impotència de no poder o saber fer més, des de la tristesa de no poder acompanyar als infants de la manera com els agradaria fer-ho. Tot i això els mestres no han estat reconeguts, ni públicament ni tampoc privadament, durant aquesta pandèmia. No sentim gaires veus d’agraïment ni de comprensió cap a la seva vivència.

Jo sento que quan li demano a la meva escola que pugui acompanyar les meves filles, estic confiant amb aquestes persones, amb la seva mirada amorosa cap als infants i al mateix temps els demano tot això en un context que serà força incert i complex.

Cal agraïr, donar suport i reconèixer als nostres docents. Quan ells sentin aquest reconeixement social i familiar, serà molt més fàcil començar a pensar i imaginar aquest nou escenari i ser creatius amb les possibilitats que tingui cada centre de fer servir espais, carrers, biblioteques, boscos o allò que tinguin i puguin reivindicar, par tal d’imaginar una nova escola no des del que ja teníem, sinó des del que ens agradaria aconseguir.

Quan tornem a l’aula hi haurà necessitat de proximitat, els alumnes necessitaran mantenir converses, abraçar-se, jugar… Penso que el primer trimestre del pròxim curs hauria de ser un període d’adaptació i transició entre els dos cursos, on fomentar la cohesió, on tenir converses profundes, on abordar les emocions viscudes i poder fer-ho com a comunitat.

Si volem cuidar els nostres infants, no ens oblidem de cuidar els nostres docents.

Montse Mir
Mediadora