Guia per preparar la tornada dels equips docents als centres

Tenim un mes de setembre ple d’incerteses però cal trobar espais per reconnectar els equips docents i empoderar-los.

Aquí us presentem un recull de propostes pels equips directius. Cal preparar-nos per aquesta incerta tornada.

1_ L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

L’educació emocional s’ha anat obrint camí dins el món de la docència. A la tornada caldrà posar esforços de tothom, especialment dels equips directius del centre, per acollir primer que res al seu claustre. Amb una actitud d’escolta activa podrem recollir les vivències i sensacions que han viscut els docents fent teletreball, seguiments telefònics i videotrucades en situacions personals de vegades complicades.

2_ DONAR ESPAI A LES VIVÈNCIES, EMOCIONS I APRENENTATGES. ESCOLTAR-NOS

Durant el confinament s’hauran generat multitud d’experiències i tsunamis d’emocions en docents, alumnat i famílies. Caldrà buscar i crear espais càlids i respectuosos, que generin una cultura de centre positiva, i ens convidin a docents i alumnat a:

Generar espais de diàleg profunds on compartir i posar paraules al que ens ha passat:


• Què ha passat al món? què ha passat a casa? al barri? a l’escola? però sobretot: Què m’ha passat a mi?

Sentir-nos en llibertat d’expressar qualsevol tipus d’emocions que haguem pogut experimentar, tot acollint-les des del respecte i l’empatia. Com poden ser:

• L’Aïllament, la soledat, les pèrdues, la ràbia, l’avorriment… però també: l’estima, la solidaritat, l’ajuda, l’amistat, la cura…

Sens dubte, aquest serà el pas previ per tal de poder extreure’n uns aprenentatges, i sortir-ne més resilients.
I com fer-ho?

• Utilitzant el petit grup (de docents, alumnes, famílies) sota els principis de respecte, empatia, reconeixement i agraïment.
• A través de l’acció tutorial.
• Amb preguntes…, compartint la pròpia experiència….
• A través de l’art i la creativitat: amb música, dibuixos, imatges que són una manera de connectar de forma més directa amb el món interior i subconscient.

Considerant que l’experiència viscuda ha obert una oportunitat per revisar què entenem per currículum, en el sentit d’incorporar uns aprenentatges que van més enllà dels continguts vinculats a les diferents matèries escolars.

3_ MOLTA CALMA.

Hem de fugir del sentiment d’haver perdut el temps i sobretot d’haver perdut temps d’aprenentatge. Rebaixar la pressió sobre el que convé recuperar per compensar el temps de confinament.
La normalitat s’ha trencat. El més important és retrobar-nos i reconèixer-nos com a companys, com a educadors. Atendre amb tendresa i tranquil·litat la cura, la conversa, la solidaritat. La pressa i el neguit són dos enemics molt forts de la recuperació i el retorn efectiu.
Caldrà treballar la mirada i la interpretació empàtica de tot el que ha succeït.

4_ APRENDRE A GESTIONAR LA INFORMACIÓ

Necessitem estar informats per prendre decisions adequades i que ens permetin actuar amb coherència arran de la difícil situació viscuda. En aquest sentit, i davant l’allau d’informacions que ens arriben des de tots els àmbits, ens hem de plantejar com triar aquella informació que ens resulta útil per continuar avançant com a comunitat educativa. Per aconseguir-ho, és important organitzar la informació i crear uns hàbits de selecció que ens permetin detectar allò que és realment important i positiu per a la nostra tasca docent.

5_ L’HUMOR

Cal posar en relleu els beneficis fisiològics i mentals del riure. Mantenir un estat d’ànim positiu davant la vida té altres conseqüències a nivell psicològic i social, i és una manera d’abordar situacions que abans consideràvem un inconvenient i un problema. A nivell social, el riure reforça els llaços entre grups. Riure junts implica complicitat i relaxa les situacions tenses.

6_ CONSENSUAR NOVES ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES

Després del llarg període de confinament, hem de tornar a l’escola d’abans com si res hagués passat? Hem de fer un simple retorn a les rutines convencionals? Potser és el moment de reconèixer que la “normalitat” s’ha trencat per tot arreu, de descobrir que és possible fer l’escola d’una altra manera, d’obrir encara més els centres per trobar formes de treball alternatives i, fonamentalment, de preparar-nos per situacions d’incertesa com les que hem viscut.

El retorn als centres propicia un context idoni per recollir propostes de claustre que ens permetin consensuar estratègies organitzatives de millora, i que ens puguin ser d’utilitat en previsió d’una nova situació de confinament.

Alguns elements de reflexió podrien ser:

• Els equipaments i la connectivitat online
• Les formes de suport docent no presencials
• La reflexió metodològica sobre el treball a distància
• La distribució de material per a l’alumnat més vulnerable
• La relació i la comunicació amb les famílies
• Les propostes per millorar el sistema d’avaluació en format virtual
• Les noves necessitats detectades de cara a formular demandes concretes de formació permanent del professorat
• Altres punts que els equips docents, en funció de les característiques particulars del seu centre, considerin d’interès prioritari.

7_ FEM GRUP I XARXA

Els nous hàbits obligats de confinament han creat noves maneres de connectar i han posat en valor tots els entorns virtuals que ens han ajudat a relacionar-nos. La coordinació interprofessional, amb altres centres o amb institucions educatives han permès que tots els recursos disponibles representin vies de suport tant per als professionals com per al desenvolupament dels infants i joves.
Pensant en el retrobament, serà molt important reforçar el treball en equip com a forma de cohesió de grup i com a eina de creació de dinàmiques per poder establir línies d’actuació conjuntes.
Tenim una enorme moneda de canvi per aquesta exigència: el nostre compromís professional, la nostra implicació, complicitat i responsabilitat amb la feina.

8_ RITUALS PER TANCAR I COMENÇAR ETAPES

“Els rituals ens permeten connectar amb el jo, amb la comunitat i les forces naturals que ens envolten” (Sobonfu Somé)

Els rituals, tot allò simbòlic, ens ajuden a reconèixer i donar lloc a les emocions que hem sentit. Ens generen sentiments de pertinença i xarxa.
Els rituals poden tenir una doble funció: Ens poden ajudar a fer un recull i tancament de totes les emocions, experiències, aprenentatges que hagi compartit el claustre. Poden ser també una manera d’agraïment a la tasca dels diferents col·lectius que han tingut cura de les persones i de la comunitat, així com també un adéu per aquelles persones que ja no es troben entre nosaltres.

9_ ACOLLIR LES PÈRDUES

Segurament no es pot protegir als altres del dolor de la pèrdua, però si que es pot ajudar a suportar-la i a entendre que s’ha d’aprendre a conviure amb la nova situació.
Les pèrdues ens preocupen i ens espanten però tenir-ne coneixement, interessar-se pels processos de dol individuals i grupals (personals, materials, llibertats…) que han viscut tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa pot reduïr les pors i les preocupacions. Sempre evitant ser massa intrusius i donant a cadascú el seu temps, respectant els processos individuals.
Gestionar el dol del que ha passat és una eina important per acollir el retorn i per reiniciar-lo amb més força.

10_ REMIRANT LA DIVERSITAT

Deixar d’assistir a l’escola o a l’institut durant mesos, no suposa el mateix per a tot l’alumnat. Durant el temps de confinament, la bretxa de desigualtat entre els i les alumnes s’haurà fet probablement més gran encara.
Quines són les diversitats que hem observat?
Com haurà influït cada situació particular en el nostre alumnat?
I per suposat, com ho tindrem en compte a la tornada?

Només fem un apunt d’alguns elements de reflexió a tenir en compte:

  • Les pròpies característiques de l’alumne en relació als aprenentatges: diferents ritmes, diferents habilitats i diverses necessitats.
  • Les situacions familiars: la situació laboral de mares i pares, famílies monoparentals, nuclis en que tothom ha pogut estar a casa,
    ERTOs, pèrdues de figures estimades… climes emocionals diferents, i no tindrem prou pàgines per citar totes les possibles opcions.
  • L’espai físic a casa: habitatges que poden anar de més amples i còmodes, a petits espais que hauran hagut de ser compartits entre un bon nombre de persones.
  • La connectivitat i les eines informàtiques: dels que han disposat d’ordinador, tauleta, impressora, Wi-Fi, a aquells que no han tingut cap mitjà tecnològic per a realitzar les tasques encomanades.
  • El material escolar bàsic. Hem parlat de tecnologia, però hi ha famílies que tampoc tenen accés a material bàsic.
  • L’accés a la formació, la informació i la cultura.
  • Les necessitats bàsiques que no han pogut estar cobertes.

La vida és tal i com es presenta. Podem intentar fer arribar ordinadors, però sovint això va d’una altra cosa.

L’alumnat és mereix la nostra mirada inclusiva i comprensiva que faci possible el poder apropar-nos a cada realitat, intentant ajustar la resposta educativa i les mesures a implementar des de les més universals a les intensives.

A través de les comissions d’atenció a la diversitat de cada centre, ben coordinades amb les reunions de cicles, departaments o nivells a l’ESO, i amb aquesta mirada comprensiva, podrem crear l’escenari per a donar resposta a cada alumne i alumna.

11_ UN COR AGRAÏT APRÈN MILLOR

Cal parlar d’agraïment i de com és necessari que aquest sentiment ho inundi tot, en el retrobament a l’escola:

• Agraïment als nostres docents per la feina feta, en una situació d’incertesa i totalment nova per a tothom. Cal incentivar el reconeixement professional.
• Agraïment a tota la comunitat educativa i a les persones que han fet possible el manteniment i posada a punt dels centres perquè puguin tornar a obrir les seves portes.
• Agraïment als nostres alumnes que, cadascun des de la seva particularitat, han fet allò que estava a les seves mans.
• Agraïment a les famílies per l’acompanyament en tasques, videoconferències, correus, moodles, classrooms… i per ser un gran suport emocional.

(Aquest document s’ha elaborat en base al treball fet per CPR Segrià)

Montse Mir
Mediadora