Com és un espai de mediació?

En molts casos, les persones que venen a mediació, es fan preguntes amb relació a: 

• Com serà aquest espai?
• Que passarà a la sala?
• Com podre jo trobar-me i parlar amb l’altre persona ?  

Com no sempre resulta fàcil explicar-ho, hem elegit fer-ho mitjançant el relat d’un testimoni personal i real (mantenint l’anonimat per un tema de confidencialitat). 

El context de partida, i  que tot sovint es dóna és que, una persona estableix contacte amb nosaltres demanant per una mediació. En aquest cas, l’Anna estava vivint un moment complicat amb el Manel, la seva parella, donat que havien decidit separar-se i volien fer-ho amb el suport de la mediació perquè trobaven que fer-ho a través de  les vies judicials era massa agressiu i fret, la seva relació fins feia poc era molt coordial. 

PRIMERA TROBADA: 

Sessió individual amb l’Anna i una altra amb el Manel a la nostra seu a una sala acollidora amb una taula rodona perquè tots i totes puguem parlar i mirar-nos a la cara. Així doncs,  aquest espai va permetre:

  1. Generar un espai de confiança.
  2. Saber com estaven vivint la separació.
  3. Definir quins eren els temes que consideraven important abordar.
  4. Conèixer la posició de l’Anna i el Manel en relació amb els temes esmentats.

SEGONA TROBADA:

Sessió conjunta amb l’Anna i el Manel, on van explicar els temes que més els hi preocupaven, en el que tenien dificultat per avançar, i aquells on ja tenien algun acord o idea parlada. 
La nostra funció es va centrar en treballar en aquells temes on hi havia dificultat. En aquest cas, la custòdia i definir com s’organitzarien en el dia a dia amb els nens. Durant dues sessions vam poder treballar aquests temes i elaborar una proposta on ella i ell estiguessin d’acord. 

Per aconseguir-ho, va ser necessari construir un espai de respecte on poguessin parlar sobre: 

• Les dificultats en què es trobaven.
• Els motius pels quals no volien perdre la relació amb els fills.
• Sobre la por.

En trobar-nos davant d’una escena en què la confusió i la por estaven presents. Es va d’entrar a parlar des d’un espai més emocional on tots dos van poder mostrar la seva vulnaribilitat.

Donat que l’Anna i el Manel tenen dos nens, havien de portar la separació al jutjat. Des de Mediam, facilitem el contacte d’un o dos advocats/des per tal que s’encarreguin de la part legal i puguin acabar de donar forma al pla de parentalitat, ja que, anteriorment, havien abordat  els temes més complexos. 

Passat un temps, l’Anna va contactar amb nosaltres i ens va fer arribar aquest e-mail –que m’ha permès publicar– : 


“Hola, volia compartir amb vosaltres el meu agraïment, ja fa uns mesos que el Manel i jo ens vam separar i vam optar per la mediació sense saber molt bé que era. 
El moment de la separació va ser complex, era com si el meu món es desmuntés. Afortunadament, a l’espai de mediació, vaig sentir que era un bon espai per poder expressar els nostres sentiments. Vam aconseguir que el Manel i jo no parléssim des de la ràbia, i comencessim a veure el dolor que tots dos estàvem vivint. A més, ens vau ajudar a construir conjuntament el nostre nou model de família perquè en aquell moment, no sabíem ben bé el que volíem i ni com aconseguir-ho. Així doncs, haver tingut aquest espai per parlar, va ser molt bo i al mateix temps difícil. 

Ara amb la distància, veig que  ens vau ajudar a poder dialogar i poder tenir una relació més honesta entre nosaltres, i pels nens, això ha sigut  un gran aprenentatge”.

D’aquesta manera s’iniciava la primera sessió amb els monitors i monitores de l’escola Alexandre Galí, Agora i Marenostrum.  A partir d’una pregunta que ajudaria a reforçar els punts en comú de cadascun dels membres del col·lectiu i a compartir les seves pròpies motivacions.